Recentment, Lluís Suñé, regidor de Torredembarra per ICV-EUiA, va publicar, en un blog personal, un post ironitzant l'espoli fiscal a Catalunya i hi va adjuntar una imatge que circulava per internet en què, suposadament, es duia a terme una campanya d'apedrinament de nens extremenys. La junta d'Extremadura ja s'ha manifestat, i ha dit que se sentia "insultada" i que emprendria accions legals contra Lluís Suñé a mes de exigir a la generalitat de Catalunya que també es pronunciés al respecte. A posteriori, Lluís Suñé ha aparegut a TV3, en el programa "Els matins a TV3" disculpant-se públicament davant tothom que s'hagi sentit insultat per la seva publicació. 
Bé, una persona fa una ofensa, el sector ofès es queixa, i la primera es disculpa. Cas tancat, no? Doncs no. Perquè si fos així, si tanquéssim el debat en aquest punt, quan s'ha discutit sobre la culpavilitat o no de Lluís Suñé, estariem fent el que a ells els interessa que fem. El que des de les Espanyes ens insten a fer, es a dir, crear grans debats i discussions sobre insignificants anècdotes o "bromes" esquivant els problemes de fons, els problemes reals, els problemes de país, l'espoli fiscal. El que vull dir es que l'analisi d'aquesta situació no es pot quedar en què aquella imatge era una broma de mal gust però que La Junta d'Extremadura també n'ha fet un grà massa; que també es veritat, però hem de buscar el perquè de la qüestió, hem d'arribar a l'arrel del problema. Quins han estat els precedents d'aquesta publicació? Doncs que des de fa anys i panys els catalans ens queixem que se'ns està espoliant, i quant per fí aconseguim la publicació de les balances fiscals i s'evidencia que teniem raó, se'ns continua acusant d'insolidaris! No podem evitar aquesta reflexió, igual tampoc podem mirar cap a un altre cantó quant queda patent que amb el nou finançament, tampoc ens solucionaran res.
Si, amb l'actual sistema autonòmic, ens estan espoliant i encara gosen acusar-nos d'insolidàris; si la nostre cultura i la nostre llengua avancen amb em penes i treballs i encara ens hem de sentir insults com el "manifiesto por la lengua común". Si Espanya ha demostrat tantes i tantes vegades que és contrària a un sistema polític mes just com el federalisme. La gran pregunta és: què hi fem a Espanya?