Primer blog : Primer blog

Canvi de direcci� del blog

2008-08-19T00:33:56Z

Aquest canvi de blog es degut a dues coses:

a) Les prestacions que m'ofereix el meu�nou blog m'interessen mes i s�n mes �tils.

b) Aix� ha de marcar un punt d'inflacci� en la meva manera d'escriure i el meu tipus de texts. Els escrits publicats al nou blog pretendran ser mes professionals i complets tot i que potser no seran tant nombrosos.

Gr�cies per seguir el meu blog, espero que aix� no canvi� d'aqu� en endevant.

Recordeu, la meva nova adre�a de blog �s: "joseparisa.blogspot.com"

ERC convoca un "clam nacional" per la millora del finan�ament aquest proper 11 de Setembre

2008-08-09T16:25:27Z

Com va anunciar fa uns dies, ERC ha demanat als partits pol�tics i a la societat civil en general, que se sumin a la hist�rica manifestaci� anual de l'11 de Setembre a Barcelona sota�un "clam nacional" per la millora del finan�ament.

Vull aclarir que, tot i no estar directament vinculat amb Esquerra Republicana de Catalunya, havitualment�recolzo els seus actes i confio en les seves decisions.�Dit�aix�, crec que el fet de no formar part de ERC com a partit pol�tic, em permet opinar respecte les seves decisions, tamb� quant�hi estic en contra.�Com he�comentat en anteriors ocasions, jo tamb� crec que el finan�ament �s un dels grans problemes del nostre pa�s, i alhora penso que l'11 de Setembre, sempre��s una data perfecte per reivindicar-nos com a pa�s;�per�, tot i aix�, opino que ERC ha errat en convocar aquesta crida. M'explico, anualment des de ja fa alguns anys, tot i la meva juventut, assisteixo sens falta a la manifestaci� de l'11 de setembre indiferentment del respectiu lema de cada any; i, com jo, milers i milers de persones; per� la q�esti� �s: quin sentit t� convocar una manifestaci� sobre un tema espec�fic com el finan�ament en un dia en qu� saps que la gent no hi anira per la teva convocatoria sin� per tradici� i per "fer pa�s"? El que vull dir �s que ERC ha convocat la manifestaci� en la diada nacional del Principat de Catalunya per assegurar-se un m�nim d'assist�ncia, per� se'ls ha passat per alt que, en aquest cas, moltes persones que podrien haver sortit al carrer si la manifestaci� s'hagu�s dut a terme en una altre data, no ho feran pel que representa hist�ricament�l'esmentada diada. Pertant, la pregunta �s: qu� �s millor, que un nombre determinat de gent surti al carrer el dia 11 amb l'excusa del finan�ament; o que a l'11 S es realitzi una una manifestaci�, amb el mateix nombre de gent, que exigeixi obertament la llibertat, i que, al cap d'uns dies, es dugui a terme una altre trobada on s'exigeixi la millora del finan�ament? La meva postura es ferma i contundent, ja que en el primer cas, t'assegures "quedar b�", ja que sempre podras dir que�moltes persones han sortit al carrer per exigir unes millores en el�finan�ament, per� no serveix absolutament de res,�perqu� "nom�s" movilitzes als de sempre; per altre banda, amb la segona opci�, fas sortir al carrer els de sempre, per� tamb� movil�tzes a aquell creixent grup de�persones que, tot i no considerar-se nacionalistes estant indignades amb el mal tracte que rebem des de Madrid.

Personalment, opino que, un cop mes, ERC ha errat en sobreposar la imatge que donarem a les espanyes per�davant de la utilitat real dels fets per a la nostre poblaci�. No podem oblidar que la independ�ncia ens la hem de constru�r; no podem esperar que ens regalin res des d'Espanya, ja que tots sabem que aix� no succeir�.

Els esportistes catalans competiran, un cop mes, sota la bandera espanyola

2008-08-07T16:22:57Z

El tret de sortida de les olimp�ades 08 es inminent. Ja fa uns dies que tots els catalanistes, o almenys els independentistes, anem prenent posici� ideol�gica respecte els esportistes catalans que aniran a la xina a competir�en nom d'Espanya.

Tot i que impopular, crec que la posici� que hauria de correspondre a tots i cadascun dels independentistes seria la de no recolzar a cap dels competidors, catalans o no, que competeixin sota la bandera espanyola. Tenint en compte que totes les victories dels esportistes catalans s'aniran sumant al medaller d'Espanya, hem d'assumir que, si recolzem els nostres esportistes, encara que no ho volguem, alhora, tamb� estem recolzant la selecci� espanyola i la prohibici� d'oficialitat que aquesta ens imposa. No podem oblidar tampoc, que cada victoria esportiva d'Espanya desencadena, sense excepci�, una�d'aquelles exagerades onades�d'espanyolisme que tant de mal fan als interessos catalanistes; o �s que no recordeu els dies posteriors a la final de l'eurocopa? No m'agradaria que sembl�s que s�c mes "anti-espanyol" que catal�, ja que em sento tant catal� com el que mes, per� crec que hem de comprendre que, en aquesta ocasi�,�els nostres esportistes no�competeixen com a catalans ans com�a espanyols, i pertant, no ens representen.

Potser pot semblar que el meu �s un cas d'obsessi� en contra de les seleccions espanyoles, per�, al contrari d'aixo, jo penso que aquest es un aspecte en el que erren tants i tants independentistes, i crec que aix� es una d'aquelles tantes coses que ens fan perdre credivilitat com�a tals.

Per conclu�r, m'agradaria clarificar que jo, fins al moment en que el meu pa�s, Catalunya, no disposi d'unes seleccions oficials, no em sentir� representat en cap competici� com la que es dur� a terme en els propers dies. I si alg� em vol desacreditar aquesta opini�, que em respongui a aquesta pregunta: Creieu que veureu alguna senyera a l'estadi ol�mpic de Beijing durant aquest dies?

Uni� de pagesos denuncia la rellev�ncia de la crisi del sector

2008-08-06T23:15:42Z

En anteriors ocasions ja he parlat de diverses movilitzacions�del sector de la pagesia, sempre protagonitzades per�la incansable Uni� de Pagesos. UP ha anunciat avui que es duran a terme quatre tractorades arreu del principat per denunciar la passivitat amb qu� s'est� actuant des de Madrid respecte la evident crisi del sector a Catalunya, i criticar la manipulaci� de la informaci� per part de Joaquim Llena, conseller d'agricultura, alimentaci� i acci� rural, al qual acusen de tergiversar la realitat del sector.

En primer lloc crec haver de felicitar a Uni� de Pagesos per la feina feta, i animar-la a que segueixi treballant pel sector i pel pa�s. Alhora, tamb� m'agradaria engrescar, sobretot, a tots aquells que se sentin afectats directament per la crisi del sector�a participar en aquestes movilitzacions, per� tamb� a aquells que, com jo, tinguin clar que mes tard o mes d'hora, el problema ens afectar� a tots, i es solidaritzin amb els components del sector, a recolzar totes les iniciatives dutes a terme per la UP, ja que per aconseguir resultats, el que necessiten els pagesos �s suport popular, que la poblaci� es volqui en la protesta.

A continuaci�, vull donar la rellev�ncia que li�pertoca a la crisi de la pagesia, ja que, molts, quan aquest mat� han agafat el diari i han llegit "crisi del sector de la pagesia", han dit (o pensat) -doncs si que ho tenen "fotut" aquests pagesos...- i han passat a la seg�ent noticia, reacci� que contrasta amb la tinguda respecte la famosa "crisi econ�mica". Val a dir que ambdues crisis estan directament relacionades per� crec que degut a que el sector de la pagesia va ser un dels primers a patir la crisi econ�mica, i al "mal tracte" que han rebut hist�ricament�per part dels diversos��rgans del govern,�ara s�n alguns dels que romanen en mes precarietat i, pertant, un dels problemes que s'han de solucionar amb mes urg�ncia.

Vull aprofitar, doncs per expressar la meva solidaritat respecte els greus problemes de superviv�ncia que pateixen les petites empreses del sector prim�ri en general i de la pagesia en concret; i el meu mes profund desig de que assoleixin els objectius tant en aquestes inminents movilitzacions, com en les millores que exigeixen des de fa tant de temps.

Una broma de mal gust causa enuig a la Junta d'Extremadura

2008-07-31T11:48:02Z

Recentment, Llu�s Su��, regidor de Torredembarra per ICV-EUiA, va publicar, en un blog personal, un post ironitzant l'espoli fiscal a Catalunya i hi va adjuntar una imatge que circulava per internet en qu�, suposadament, es duia a terme una campanya d'apedrinament de nens extremenys. La junta d'Extremadura ja s'ha manifestat, i ha dit que se sentia "insultada" i que emprendria accions legals contra Llu�s Su�� a mes de exigir a la generalitat de Catalunya que tamb� es pronunci�s al respecte. A posteriori, Llu�s Su�� ha aparegut a TV3, en el programa "Els matins a TV3" disculpant-se p�blicament davant tothom que s'hagi sentit insultat per la seva publicaci�.�

B�, una persona fa una ofensa, el sector of�s es queixa, i la primera es disculpa. Cas tancat, no? Doncs no. Perqu� si fos aix�, si tanqu�ssim el debat en aquest punt, quan s'ha discutit sobre�la culpavilitat o no de Llu�s Su��, estariem fent el que a ells�els interessa�que fem. El que des de les Espanyes ens insten a fer, es a dir, crear grans debats i discussions sobre insignificants an�cdotes�o "bromes"�esquivant�els problemes de fons, els problemes reals, els problemes de pa�s,�l'espoli fiscal. El que vull dir es que l'analisi d'aquesta situaci� no es pot quedar en qu� aquella imatge era una broma de mal gust per� que La Junta d'Extremadura tamb� n'ha fet un gr� massa; que tamb� es veritat, per� hem de buscar el perqu� de la q�esti�, hem d'arribar a l'arrel del problema. Quins han estat els precedents�d'aquesta publicaci�? Doncs que des de fa anys i panys els catalans ens queixem que se'ns est� espoliant, i quant per f� aconseguim la publicaci� de les balances fiscals i s'evidencia que teniem ra�, se'ns continua acusant d'insolidaris! No podem evitar aquesta reflexi�, igual tampoc podem mirar cap a un altre cant� quant queda patent que amb el nou finan�ament, tampoc ens solucionaran res.

Si, amb l'actual sistema auton�mic, ens estan espoliant i encara gosen acusar-nos d'insolid�ris; si la nostre cultura�i la nostre llengua avancen amb em penes i treballs i encara ens hem de sentir insults com el "manifiesto por la lengua com�n". Si Espanya ha demostrat tantes i tantes vegades que �s contr�ria a un sistema pol�tic mes just com el federalisme. La gran pregunta �s: qu� hi fem a Espanya?

El p� de les tres branques

2008-07-21T20:24:17Z

Cada any per aquestes dates, el tercer diumenge de Juliol, es du a terme l'aplec al pi de les tres branques. Aquest pi, ha estat, des de temps immemorials, interpretat segons diverses teories com la que diu representar la sant�ssima trinitat;�tot i aix�, ara per ara, la mes acceptada es la que afirma que l'arbre�simbolitza la unitat ling��stica i cultural dels tres territoris mes extensos del Pa�sos Catalans: el Pa�s Valenci�, Les Illes Balears i el Principat de Catalunya. Amb gran dolor per alguns, degut al seu gran simbolisme, l'arbre va�morir l'any 1901. Al 1987, aquest fou declarat arbre monumental per la generalitat de Catalunya. Actualment, la celebraci� es realitza al voltant de l'anomentat "P� Jove", on es reuneixen�les noves generacions�independentistes d'arreu dels Pa�sos Catalans.

A mi, em va ser impossible assistir-hi, per�, segons diuen, en aquesta �ltima edici�, s'ha seguit amb la din�mica dels �ltims anys�de recuperar lentament l'inter�s per aquesta festivitat. Hi van assistir representants de diverses organitzacions independentistes (Maulets, JERC...), per� tamb� estava ple d'"independentistes passius", que ni militen ni treballen, i que creuen que festejant aquestes diades assolirem els nostres objectius. Primer de tot, m'agradaria aclarir que no estic, ni molt menys, en contra d'aquesta diada ni de cap altre per l'estil, per� personalment penso que el nostre compromis ha de ser major, i que el nostre treball ha de ser continu. No podem esperar resultats si la �nica cosa que fem �s omplir-nos la boca amb c�ntics de llibertad en dates senyalades com la ahir celebrada.

Personalment, m'agradaria demanar a tots aquells que es considerin independentistes que no surtin al carrer nom�s a celebrar i festejar en dies concrets, ans que treballin diariament�per la construcci� nacional del nostre pa�s (conscienciaci� popular, unificaci� territorial dels PPCC, i alliberament nacional), i que, en el millor dels casos, ho fagin a trav�s d'alguna de les organitzacions majoritaries partidaries de la unitat de l'indepndentisme per avan�ar com a pa�s.

Perqu�, si en una cosa crec que hauriem d'estar d'acord, es en que la independ�ncia la hem de aconseguir tots, i pertant, hem d'intentar aparcar les diferencies que ens separen: ja sigui entre la dreta i la esquerra, o�entre els partidaris d'un partit pol�tic�o d'un altre. I ho hem de fer per mostrar-nos ferms; davant el poble per convencer-lo, i davant els pa�sos ocupants per evidenciar els nostres anhels de llibertat.

Espoli fiscal

2008-07-16T16:00:44Z

Ja fa molts i molts anys que els catalans (entre d'altres) sabem que som espoliats per Espanya. Ara b�, fa uns mesos que, sobretot es sectors nacionalistes catalans, arran dels rumors que diuen que es�dur� a terme�un nou pla de financament, reclamen la publicaci� de les balances fiscals amb la intenci� de que se'ls solucionin els problemes de finan�ament. Hem estat exageradament criticats per aix�, hi sabeu per qu�? Doncs perqu� nosaltres sabiem que ens estaven "prenent" diners, per� ells tamb�,�com tamb� sabien�que la publicaci� de les balances fiscals, evidencieria encara mes l'espoli fiscal que, com he dit, fa tant de temps que patim.

Recentment, s'han publicat les balances fiscals, i com tothom es podia imaginar, la resoluci� ha estat que cada catal� "regala" anualment entre 1600 i 2100 Euros a certes comunitats aut�nomes de les�espanyes.�El que potser no ens pod�em imaginar, era que se'ns seguiria criticant fins i tot despr�s de demostrar que ten�em ra�, per� aix� ha estat. Per exemple, des de les Castelles, han seguit criticant a Catalunya per intentar (i aconseguir) demostrar que se'ls estava "robant" descaradament. En aquestes comunitats, les afavorides per l'actual sistema,�s'han acollit�els resultats de les balances fiscals amb indifer�ncia, per� tot i aquesta indifer�ncia, han aprofitat per seguir defensant aquest�pla demostradament injust i han amena�at dient que no permetrant que es condicioni el nou sistema de financament. Pertant, a no ser que m'estigui equivocant molt, que no ho crec, les comunitats afavorides per l'actual sistema de financament, admeten que aquest �s injust, per� adverteixen que no deixaran que aix� canv�i. I aquelles altres comunitats que havien criticat tant o mes a Catalunya per demanar la publicaci� de les balances fiscals, per� que s'han adonat que a ells tamb� els afecten, s'han afegit al carro de la protesta hi�han demanat a Zapatero que pagui el deute que se'ls reconeix; per� tot aix�, "esclar", sense�admetre que Catalunya tenia motius mes que suficients per exigir mes transper�ncia al govern de la Moncloa.

A mes de tot aix�, tamb� s'ha d'afegir que aquestes s�n les balances fiscals de l'any 2005, per�... que passa amb les del 2006 i les del 2007? I qu� est� passant ara mateix, en aquest 2008? Perqu� tot indica que si el 2005 estavem malament, en aquests �ltims anys, hem�passat del foc a les brases, i sembla que la nostre situaci� financera, �s encara�mes deplorable.

B�, la conclusi� de tot aix� crec que podira ser que la soluci� a la��mplia majoria dels problemes de�Catalunya��s l'autogovern i la pr�pia gesti� de totes i cadascuna de les compet�ncies. Aquestes dues coses, l'autogovern i la gesti� de totes les compet�ncies per part de la generalitat, suposarien, a la pr�ctica, la indepened�ncia, degut a que la opci� del federalisme es mes que rebutjada per Espanya. Per�, com he dit en anteriors ocasions, no podem esperar a la independ�ncia per aconseguir millores com a pa�s, pertant, espero i desitjo que el nou sistema de financament sigui mes just i s'apliqui de la manera mes correcta.

El veritable sentit del "Manifiesto por la lengua com�n"

2008-07-15T23:05:58Z

El "Manifiesto por la lengua com�n" ha vingut essent el principal tema de debat i cr�tica dels��ltims dies (amb el perm�s de la publicaci� de les balances fiscals). Aquest text, diu ser publicat per contrarrestar unes "inquietudes estrictamente pol�ticas" en qu�, segons ells, "hay crecientes razones para preocuparse en nuestro pa�s (referint-se a Espanya) por la situaci�n de la lengua castellana".

Aquest manifest, ha estat molt cr�ticat per uns, per� encara mes defensat per altres, que alegaven que l'�nic que exigia�l'esmentat escrit era la igualtat entre�el castell� i la llengua auton�mica. Per�, com poden dir que nom�s demana la igualtat ling��stica si, nom�s per comen�ar, en el primer punt, s'afirma que "s�lo el castellano goza del deber constitucional de ser conocida y de la presunci�n consecuente de que todos la conozcan"? En tot cas, si defensen aquesta "igualtat", ambdues�(o tres, en el cas de la Vall d'Aran) lleng�es haurien de ser igualment obligades de, almenys, coneixer. Es a dir, que, segons ells,��s una obligaci� "conocer la lengua com�n del pa�s"; per� quant�a les lleng�es �uton�miques, nom�s se'n fa refer�ncia dient que "es logico" que hi hagi molta gent que nom�s en conegui quatre paraules, a mes, en cap cas s'especif�ca que sigui obligatori ni tant sols aix�.

Despr�s de clarificar les seves postures, com ho han fet, el text contin�a amb una s�ria d'exig�ncies que suposar�en la "modificaci�n constitucional y de algunos estatutos auton�micos", fent refer�ncia a aquells estatuts que, com el catal�, han estat retallats i aprovats, i tot i aix�, encara no s'apliquen. Aquest seguit d'exig�ncies comen�a afirmant sense complexos que la �nica llengua que, en�qualsevol cas, se li pot exigir que�comprengui a un ciutad� espanyol es el castell�. Segueix prohibint rotunda i espec�ficament�la rotulaci� d'espais p�blics�exclusivament en la llengua auton�mica tot i ser-ne la llengua materna. I contin�a dient que en els locals i negocis no oficials, la llengua usada en la�relaci� venedor-client �s lliure de ser escollida segons l'apreciaci� personal, per�, segons la l�gica dels altres punts del manifest, en el cas que venedor i client estiguin en desacord, s'haur� de realitzar la conversa�en castell�, ja que, com s'especif�ca, ning� est� obligat a comprendre la llengua auton�mica, en canvi, si el castell�.

En definitiva, que aquest manifest vetlla per la llengua comuna, per� nom�s per una de les lleng�es comunes, ja que a catalunya, entre d'altres, el catal� tamb� �s una llengua comuna, igual que el gallec i l'euskera en els seus respectius territoris. El fet de parlar de una sola "lengua com�n" entre d'altres�expressions com parlar de "lengua nacional" fent refer�ncia al castell�, representen un clar intent de tornar a arrelar la mes que espanyolista i retr�grada idea d'un estat espanyol uninacional.

L'altre cara de l'Acampada Jove

2008-07-12T21:08:50Z

Avui he tornat de la meva primera Acampada Jove a St. Celoni i, he cregut convenient deixar-ne const�ncia al meu blog. Jo he estat a la organitzaci� de l'Acampada, i aquesta m'ha semblat mes que espectacular en tots els sentits de la paraula. Com us podeu imaginar, si n'hagu�s de fer una valoraci�, no ser�a res mes que un llistat d'elogis, i la veritat, no ho trobo massa interessant. Aix� doncs, avui vull parlar sobre "l'altre cara de l'Acampada", l'acampada viscuda des de la milit�ncia a Jerc, des de l'organitzaci�. Sincerament penso que l'Acampada es totalment polifac�tica, i l'esmentada faceta del festival es una de les menys comentades.

L'acampada, per Jerc, ha suposat un gran pas cap a la seva tant necess�ria coalici�. Ara mes que mai, aix� �s molt mes important del que sembla, ja que, degut al congres nacional d'ERC, sobre el que molts ens vam posicionar, s'havia creat certa dist�ncia entre els diversos militants. Alg� potser dir� que som una organitzaci� fr�gil perqu� divergim en varis aspectes de l'actualitat pol�tica i social, per� jo crec que som una organitzaci� molt i molt forta perqu� com a organitzaci� aglutinadora de les joventuts de l'independentisme republic�, estem aconseguint amb sorprenent �xit, crear un front com� amb gent intel�ligent i mobilitzada que divergeix en alguns aspectes, per assolir un objectiu compartit per tots. La nostre capacitat de convertir en positiu el fet que convisquin dins d'una mateixa organitzaci� persones amb pensaments lleugerament diferents, crec que �s exemplar. I�penso que en podrien prendre nota els components del partit que ens ha de representar al parlament. Tot i que segurament la metodologia haur� de ser diferent, opino que ERC, en aquest aspecte,�pot aprendre molt de JERC. Ja que, si en una cosa estem tots d'acord es�en qu� ERC necessita deixar-se de disputes internes que la debiliten i li fan perdre credibilitat a ulls del poble i�s'ha de mostrar unida i forta per guanyar-se als tants independentistes desanimats i desmotivats.

Amb tot, tornem a arribar a la nombrosament repetida conclusi� sobre el paper de ERC: si pret�n ser un referent de l�independentisme i mobilitzar al desmotivat poble, no te cap mes opci� que mostrar-se s�lida i contundent tot i la seva demostrada heterogene�tat.

Els resultats del congr�s nacional d'ERC

2008-07-06T17:23:16Z

Aviat fer�un mes que es va celebrar el congres nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya. Jo no milito a ERC, i no estic segur de si ho far� quan em sigui perm�s per q�estions d'edat, per� crec que, com a partit independentista amb mes suport electoral, ERC, mereix, almenys,�la meva atenci� i el meu an�lisi.

Jo vaig ser un dels defensors d'aquella consulta tant democr�tica i oberta que va ser el congres nacional, per�, un cop vistos els resultats, cada vegada dubto mes que es dugu�s a terme de la millor manera possible. Va guanyar aclaperadorament la candidatura encapcelada per Joan Puigcerc�s i Joan Ridao, i en segon lloc va quedar�la recolzada per l'actual vicepresident de la generalitat, Josep Llu�s Carod-Rovira. Sens dubte, aquestes eren les dues candidatures amb un perfil mes "conservador".�Aix� doncs, el congres nacional d'ERC va deixar patent que els militants�no estaven pas tant en desacord amb l'anterior direcci� del partit com se'ns volia fer creure, ja que dos dels tres c�rregs mes importants, secretari general i representant a les eleccions estatals, eren anteriorment ocupats pels dos guanyadors del congr�s, Ridao i Puigcerc�s. Per�, en el meu pensar, el congr�s hauria d'haver servit, tamb�, per acostar a ERC els antics votants i convertir el partit en un gran aglotinador de l'independentisme catal�, i penso que aquests objectius no han estat assolits. S�c conscient que �s molt f�cil criticar un cop vistos els resultats, per� tot i aix�, com a defensor de�l'independentisme parlamentari, crec que ERC hauria d'haver dut a terme una estrategia que li entregu�s mes import�ncia dins l'independentisme catal�.

Estic escrivint aquest article un mes despr�s del moment mes important de la not�cia�perqu� estava intentant trobar una forma mes adient de consulta que la duta a terme durant el congr�s. Encara ho he aconseguit, aix� que potser aquest escrit perd credivilitat al no oferir cap resoluci�, per� crec que Catalunya mereix una Esquerra mes �mplia, mes forta i�mes aglotinadora.

Dit aix�, nom�s em queda felicitar i recolzar la candidatura guanyadora tot i no ser la meva prefer�ncia. Entre tots els hem d'ajudar a governar el partit i els hem de donar un vot de confian�a. Espero que les�respectives candidatures aparquin les seves petites difer�ncies i treballin conjuntament per enfortir el partit, l'independentisme i el catalanisme en general. I, per sobre de tot demano humilment als representants de les diverses candidatures que no fagin pol�tica en contra de la direcci�, ja que aix� representaria directament fer pol�tica en contra del partit.

Consciencia nacional

2008-07-01T16:12:38Z

�

Com b� sabreu, ja fa uns dies que la discussi� a tots el nivells �s totalment monotem�tica: la selecci� espanyola. Arran de passar-me tot el dia sentint parlar del mateix, m�he adonat, entre d�altres coses, que la �mplia majoria dels catalans (catalanistes inclosos) recolzaven la selecci� espanyola. Anar-hi en contra est� mal vist, per�... coi! com es pot dormir tranquil a les nits recolzant all� que representa tant clarament un ant�nim dels teus ideals? Conec molts casos en qu� un nacionalista catal�, que en alguns casos �s declara fins i tot independentista, a qui mai se li acudiria penjar-se una bandera espanyola, cr�tica als catalans que anem en contra de la selecci� espanyola. I, la veritat, se�m fa dificil�ssim creure que la gent no s�adona del que representa aquesta selecci�: la mes que retrograda idea d�una estat espanyol uninacional.

Per tant, dit aix�, crec poder afirmar amb contund�ncia que aquest �s un� problema de consci�ncia nacional. El problema �s que encara no ens hem adonat que som diferents als espanyols; que encara no entenem que mereixem i necessitem la independ�ncia. El nostre problema no �s amb Espanya, i per tant, la nostra lluita no hauria de ser contra Espanya. El nostre problema som nosaltres mateixos. El nostre problema �s la manca de consci�ncia nacional. Aix� doncs, la nostra feina �s fer entendre al poble que som diferents als espanyols i que la millor soluci� es la independ�ncia. En el moment en qu� assolim aquests objectius, en aquest mateix moment, el poble catal� ser� lliure; la independ�ncia caur� pel seu propi pes. Per molt que la constituci� espanyola del 1978 no contempli la possibilitat de convocar un refer�ndum d�independ�ncia, si un sector majoritari del poble catal� desitja la independ�ncia, mes tard o mes d�hora, els Pa�sos Catalans disposaran d�un estat propi, segur. Tant �s aix�, que s�ha demostrat en varies ocasions, que si des del govern de Madrid se�ns impedeix realitzar un refer�ndum, amb una majoria parlament�ria favorable, la generalitat de Catalunya est� en plena legitimitat de proclamar la independ�ncia. Amb tot, no m'agradaria que sembl�s que exculpo a Espanya. Van ser ells qui ens van conquerir. Van ser ells qui ens van imposar una monarquia. Van ser ells qui ens van perseguir. Van ser ells qui va intentar imposar-se. Amb aix� vull dir que tenim motius mes que suficients per culpar-los i�voler enfocar la nostra lluita a queixar-nos-en, per� si realment volem aconseguir la independ�ncia, aquest no �s el cam�.

Aix� doncs, no ens enganyem, la soluci� no �s, ni molt menys, carregar contra Espanya, ja que, actualment,�ells nom�s juguen el seu paper: intentar retenir la gallina dels ous d�or. La soluci� es construir consciencia nacional.

La selecci� espanyola

2008-06-29T00:31:04Z

Aquesta darrera setmana he residit a La Seu d'Urgell, en un campus de tecnificaci� futbol�stica -aprofito la ocasi� per disculpar la meva manca de publicaci� durant aquests dies-. Compartia alberg amb una trentena d'interns mes entre directors, entrenadors, monitors�i jugadors. Com us podeu imaginar, vam mirar tots i cadasc�n dels partits de l'eurocopa. Com tamb� podeu suposar, la �mplia majoria dels interns recolzaven a la selecci� espanyola. Jo no. I m'agradaria aclarir que no recolzava a�la selecci� espanyola,�no pas perqu� vagi "en contra d'Espanya" ni molt menys, hi ha moltes bones persones espanyoles, igual que hi ha moltes bones persones catalanes, italianes, russes o japoneses. A mes, el que defenso per davant de tot es que tots els pobles tenen el dret de ser representats esportivament igual que tenen dret a l'autodeterminaci�, i, si aix� ho desitjen, a l'independ�ncia.

Jo anava i vaig en contra de la selecci� espanyola perqu� denuncio la pol�tica que se'n fa a trav�s. Perqu� s'usa la selecci� espanyola per dir que "tots els espanyols" hem d'anar a la una. Perqu� s'usa la selecci� espanyola per mostrar a Europa i al m�n la "unidad de Espa�a". Perqu� a la selecci� espanyola, Puyol es "Carlos", i no Carles; perqu� Xavi Hern�ndez es "Savi" i no Xavi; perqu� a la selecci� espanyola, Capdevila es un excel�lent lateral espanyol, i no catal�. Tot aix� provoca per una part, que els seguidors de la selecci� espanyola, per�donar suport�a aquesta, cr�din "Espa�a, Espa�a, Espa�a..." i se sentin espanyols, potser al contrari de la resta de l'any; i per una altre part que�els nacionalismes�catal�, basc i gallec perdin credibilitat a nivell europeu degut a la homogeneitat d'opini� envers un tema tant multitudin�ri com el futbol.

Encariment del preu del gasoil

2008-06-20T16:10:31Z

Ara ja fa uns dies que l'encariment del preu del gasoil s'ha convertit en el�principal tema de discussi� a tots els nivells. En part, aix� es degut a la multitodin�ria vaga de transportistes que es va celebrar f� una setmana i escaig. Per� no ha estat aquest el�principal fet que m'ha incitat a comen�ar a escriure, sin� les movilitzacions agr�ries liderades per Uni� de Pagesos que s'estant duent a terme en aquest mateix instant. Aquestes mobilitzacions, consisteixen en un enlentiment de la circulaci� a l'eix transversal, entre d'altres, com a acte de protesta. Com comentava aquestes protestes estant essent encapcelades per la incansable Uni� de Pagesos. El principal motiu de queixa dels pagesos �s, com en el cas dels transportistes, l'encariment del preu del gasoil, cosa que provoca que, en molts casos, no els surti rentable el fet d'anar a treballar. He donat una especial import�ncia al sector agrari perqu� crec que �s molt representatiu dels problemes socials en general: existeixen unes enormes empreses que es mengen el mercat, i els petits empresaris, el aut�noms, subsisteixen amb penes i treballs. Opino que, de l'encariment del preu del gasoil, se n'han de fer dos tipus de lectures:

- Les conseq��ncies: el principal perjudicat de l'encariment de qualsevol producte imprescindible per treballar, �s, sempre, la petita i mitjana empresa. A aix�, per suposat, s'hi ha de posar fr�, ja que, en cas contrari, a un mitj� termini ens podem haver de veure governats indirectament per unes grans multinacionals que pressionar�n al govern i de les quals tamb� en dependr� absolutament la economia del nostre pa�s.

- Les causes: tot aquest problema v� provocat per la manca d'inversi� en les energies renovables per part de la majoria dels pa�sos de la Uni� Europea i del m�n. En el meu pensar, a m�s, tamb� s'ha invertit malament; ja que no es pot invertir nom�s en descobrir i comprovar aquestes energies renovables, ans tamb� s'ha d'invertir en elles per conseguir millorar-ne el funcionament i abaratir-ne el cost per tal de fer-les viables per la gent del carrer, i, si pot ser, per substitu�r al tot poder�s petroli.

Les escoles religioses

2008-06-19T16:10:34Z

Avui he acabat les classes. Fins al moment, i des dels meus tres anys de vida, vaig a l'escola Sagrats Cors de Centelles. L'escola SSCC, com us podeu imaginar, �s una esocola religiosa. Jo s�c ateu, i en alguns moments de la meva traject�ria escolar, m'ha molestat que f�s una instituci� religiosa la que m'instru�s, si b� em veig obligat a comentar que en els �ltims anys, no m'ha impartit classe cap monja, i tinc un excelent record d'alguns dels meus professors. En qualsevol cas, les creus eren presents a totes les aules, i crec que ning�, ni els propis pares, pot dir en qu� ha de creure una persona, tingui tres anys o en tingui�noranta-tres.�Crec, pertant,�que l'esglesia no s'hauria d'encarregar de l'ensenyament. No voldr�a que se'm malinterpret�s, el que vull dir amb aquesta afirmaci� �s que l'educaci� �s, o almenys hauria de ser, priorit�ria en les compet�ncies de la generalitat i, pertant, aquesta hauria de rebre unes quantioses subvencions. Si tots aquests diners f�ssin correctament invertits en l'esmentada compet�ncia, no ser�en necess�ries les escoles privades -que aventatgen els seus alumnes amb uns coneixaments mes �mplis, en d�ficit d'alguns altres que, a l'hora de de seguir estudiant despr�s de secund�ria, troben mes traves-.�Despr�s d'aquesta breu explicaci�, alg� em podria alegar que jo retallaria els drets dels ciutadants privant-los d'escollir el tipus d'escola dels seus fills, per� aquesta no �s la meva intenci�. El que pret�n la meva proposta �s convertir en in�tils les escoles privades, no pas prohibir-les; i, la utop�a, consistiria en qu�, un cop in�tils les escoles privades, aquestes deix�ssin d'existir per s� mateixes juntament amb les escoles religioses. M'agradaria aclarir tamb� que el que proposo no es desaventatjar als alumnes de les escoles privades, sin� aventatjar tamb� a tots els altres.

Opino que tothom t� el dret�de rebre uns �mplis coneixaments durant l'etapa d'educaci� obligat�ria i durant qualsevol altre etapa de la seva trajectoria estudiantil, independentment del poder adquisitiu de la seva respectiva fam�lia.

Crec, tamb�, que aquest es un tema important�ssim i que s'hauria de discutir i tractar mes habitualment, ja que uns estudiants ben preparats, comporten uns treballadors competents, i uns treballadors competents representen el correcte funcionament d'un pa�s.

L'esglesia cat�lica

2008-06-18T19:57:37Z

Avui inauguro el meu blog. Crec que una de les coses que em va motivar a crear-me aquest blog -tot i que la idea ja feia dies que em rondava pel cap- va ser la visita del moss�n de Centelles a la meva classe. Vaig mantenir una disussi� amb ell.�-M'agradaria remarcar que va ser una discussi� i no un debat, tot i que hi havia 23 alumnes mes a l'aula. Opino que aquest fet fou degut que existeix un ampli sector del jovent que no t� discurs ni opini� pr�pia, o, en el cas que el tingui, no sap com expressar-lo ni defensar-lo. En el meu pensar, aquest �s un fet a destacar, degut a que, qui pot defensar millor els interessos dels joves, s�n, sens dubte, els mateixos joves, i si aquests no es mouen, ning� ho far� per ells-. Dit aix�,�com us estava explicant, el capell� de Centelles, es va presentar a la nostra classe dient que havia vingut a "obrir un debat i un torn de preguntes". Com que, com era d'esperar, d'un bon comen�ament no hi va haver cap pregunta, no se li va acudir res millor que comen�ar a explicar un "serm�". Quant portava 5 minuts explicant, i semblava que�la cosa�seguiria aix� durant tota l'hora, em vaig enfadar amb mi mateix per permetre-li recitar un cop mes, aquell discurs que t� tant ben apr�s i que repeteix a cada missa. Aixi que, vaig aixecar el bra� amb cara de "tenir-li ganes" -crec que se'n va adonar-, i vaig comen�ar a llan�ar-li una serie de preguntes que jo tenia clar�ssim que no em podria respondre (sobre la cope, sobre el paper de l'esglesia durant el franquisme...). Ell anava llan�ant pilotes fora, i va quedar patent que existien una serie de temes en qu� l'esglesia era totalment incoherent. Un cop finalitzada l'hora de classe, un grup molt nombr�s dels meus companys de classe es van acostar a m� per felicitar-me per la meva "vict�ria" sobre el moss�n. L'esmentada discussi�, em va fer refleccionar, i no pas per les respostes que em va donar el moss�n -que mes aviat van ser escasses-, sin� per les seves "no-respostes". Amb aix� vull dir que es va demostrar que eren forces els temes en qu�el clergat catal� i l'espanyol estaven en desacort. Per� sobretot vull dir que no va quedar�cap dubte de que parlar dels petits capellans de poble o fer-ho dels alts c�rregs eclesi�stics, era parlar de dos mons absolutament diferents: la �mplia majoria dels capellans de poble fan una obra social i ben�fica pel seu poble, per� ho fan des d'una instituci� amb molt religiosa amb qu� molts divergim; en canvi, els alts c�rregs, duen una vida de reis en d�ficit de milions de creients que fan les seves donacions enganyats, creient-se que aquests diners els acostar�n a Deu o quelcom per l'estil.

�